Una entrada Freda a les nostres Vides. Llum al final del Túnel

Carles Nerín.

Anem a fer l’estrena del blog de la web. I què millor que fer-ho posant “una entrada freda en les nostres vides”. De ganes com ja sabeu no ens en falten i més després de la penitència de tots aquests dies del pesat de l’anticicló.I ja m’avanço a dir-vos que en tenim ben bé per una setmana y una mica més.A partir d’aquí podríem tenir canvis malgrat els models encara insinuen ben poc.Val a dir que no soc molt amant de llençar-me a la piscina i menys sense aigua  però vés per on aquesta tarda m’ha semblat entreveure una petita llum i en l’imaginari de la meva piscina s’ha abocat ni que sigui un dit d’aigua. Abans però anem a fer una petita seqüència  fins arribar a l’esperança que tots tenim.En sentirem a parlar de la tempesta tropical que s’abocarà a les immediacions de les Açores o fins i tot les Canàries també podrien gratar alguna pedrea o premi més gran. Tot i ser una estructura on el seu recorregut serà un pèl imprevisible sembla bastant clar que difícilment tocarà terreny peninsular.En els dos següents mapes veiem com dissabte estarà molt ben format el sistema tropical  però en unes 48 hores quedarà desintegrat sent succionat per la baixa polar que vindrà del nord. Això farà guanyar embranzida a la borrasca , la vitaminará un xic més i a l’hora provocarà un enfortiment del seu corrent ascendent.La muntanya en vermell de la dorsal es refermarà damunt nostre.

Anem de cap doncs a paissatges ben emboirats que amb el pas dels dies es faran més denses i persistents. A alta muntanya el repunt termomètric a partir del cap de semana será molt notori.A la resta, sobretot comarques interiors, on no hi hagi boira, amplituds tèrmiques molt i molt marcades.

I a partir d’aquest enfortiment anticiclònic, tot i semblar un contrasentit, és on començo a veure algo la llum. En les latituds per on estem pretendre no tenir anticiclons propers és una quimera, i sort d’ells per a tenir alguna fredorada !!! recordem que també és gràcies a ells que ens arriba canalitzat l’aire fred . Sense anticiclons dinàmics com el de les Açores no tindríem ondulacions del jet i viuríem en una zonal infinita. I molts cops quan l’anticicló de les Açores no hi és al seu lloc, de fet la majoria de vegades, voldrà dir que el tindrem nosaltres al damunt. Veure configuració del mapa superior, bastant clàssica. Arribats a aquest punt és evident que pot continuar estàtic per uns quants dies més. Però és aquí on hem d’anar a mirar la part dreta del mapa hemisfèric i oblidar-nos per una estona de l’Atlàntic. Les pistes doncs per on crec que ens pot venir un important canvi de temps està en la part continental oriental i en la mediterrània. Molt agosarat per la meva part, ok.I més perque quan parlem d’aquestes zones sempre el fred pot ser més “pota negra” que no el que vingui d’entrades polars marítimes. Fixem-nos en els mapes del GFS i del Europeu a 240 hores

Curiosament a 240 hores, tot i haver notables diferències fixeu-vos que ambdos models marquen clarament una zona depressionària a la zona mediterrània.No només això. La zona euroasiática amb acumulació d’aire fred i amb zones anticiclòniques emergents amb un cert sustent càlid en alçada  que podrien canalitzar part d’aquest aire fred de forma retrògrada.

La part bona, la part dreta del mapa, veiem com a moltes hores ens mostren doncs un escenari molt semblant. La zona depressionària mediterrània seria en darrera instància la que faria d’atractora d’aquest aire fred i en funció de la seva vigorositat fent-nos arribar amb un moviment est/oest la part freda a casa nostra. Ja sabem que és tot molt complexe i el camí és ple d’obstacles. I per acabar-ho d’adobar amb tot això no hi haurà prou. Ara necessitem anar a l’esquerra del mapa i veure com tindrem el nostre amic açorià. Si fins ara ja era ciencia ficció, ara ja entrem en ciencia ficció mode plus. Però també s’intueix una certa tendencia a desplaçar-se cap a l’oest.En el GFS fins i tot amb una clara escletxa calenta pel nord per poder-se meridionalitzar amb més facilitat , cosa que l’europeu no ho veu però si tinguéssim un mapa que anés a més hores enllà em pensó que marcaria un escenari similar.

Està clar que tot aquest “encaje de bolillos” no és més que una petita part d’unes molt poques probabilitats . però son mapes que en el moment en que es plasmen en una sortida de models numèrics doncs la probabilitat existeix.En cap cas us heu de quedar en la foto fixa d’un mapa . Buscar un fil conductor, una tendència. A tants dies vista res més. I ja és massa i tot .Soc conscient que en unes hores es pot desintegrar aquest discurs.Què hi farem. Si més no imaginant-me el que podía haver estat i finalment no ha estat m’ho he passat pipa.

I per acabar i veure que la tendència que esmento te gran part de la meva imaginació però potser no només, us deixo dos mapes d’avui mateix que el model CFS veu per aquests dies en qüestió i que crec van en la linia que avui veig més factible que ahir…i veurem si menys que d’aquí uns dies.

En resum, entre el 20 de noviembre i el 10 de desembre veig que es podria trencar la monotonia amb fred més  continental que atlàntic. Creuem els dits.