LA CORRETJA DE TRANSMISSIÓ ZONAL SEGUIRÀ GUANYANT LA PARTIDA ELS DIES VINENTS

Malauradament l’encapçalament d’aquest article m’agradaria que fos un altre, però molt em temo que aniran per aquí els trets.Van passant els dies d’aquest hivern monòton meteorològicament parlant…i poc o res ens podem posar a la boca tret de les fortes glaçades matinals a molts punts del País i les amplituds tèrmiques que aniran eixamplant-se els propers dies entre els valors màxims i els mínims. Tot això fruit d’aquest anticicló pesat que no ens deixa ni a sol ni a ombra. I encara sort que el fet que sigui més atlàntic que peninsular fa que el matalàs càlid no ho sigui tant en la nostra vertical dins la columna troposfèrica.I en tenim mínim per una setmana, en el millor dels casos, i que es podria allargar alguna més. A set dies vista veiem una petita ona inestable ( fins aquí tots els models convergeixen) que podria ser la protagonista d’un trencament d’aquesta inèrcia i d’un canvi d’escenari.
Analitzem-ho, tot i que la lògica atmosfèrica ( si és que aquesta existeix) és possible que ens aboqui altre cop a la casella de sortida i hàgem de tornar a tirar els daus en la següent jugada

Fins aquí, tot i que l’ona inestable parteix de pressions força altes, podria servir d’engendre per començar a laminar l’anticicló en la seva part sudoriental.I a l’hora a empènyer les altes pressions a enfortir-se cap a l’oest. I així ho veiem en el següent mapa escasses 12 hores més tard. No aniríem malament.

Fins i tot a l’interactuar amb el jet polar l’ona inestable ha perdut pressió i per tant podria obrir-se camí més fàcilment cap el sud-sudest. Per altra banda tenim un centre de baixes pressions molt profund a la zona de Terranova que podria afavorir a alimentar en la seva part davantera a la dorsal anticiclònica . Però mecccc, aquí comencen els problemes. La dorsal tot i les ganes ( o això vull pensar) es troba amb una barrera infranquejable de color morat que no hi ha cristo que la parteixi.Les primeres conseqüències de tot plegat és que la borrasca terranovesa al veure que vol alimentar a una dorsal sense futur , acaba per desistir i comença a surfejar per damunt d’aquesta. I a l’hora tot el tren de centres d’acció al no poder instalar-se un bloqueig meridional segueix amb la seva lògica zonal (oest-est) i tot es va desplaçant lentament altre cop cap a l’est.

Com el mazacote morat a zones polars continua sense donar signes de feblesa , la dorsal irremediablement desisteix i s’acaba tombant cap els seus confinaments peninsulars que li són tan coneguts.

I així portem un munt de vegades. Vejam  si en alguna ocasió abans acabi l’hivern l’amic  Açorià/Atlàntic pot trobar una escletxa on ficar el morro cap a altes latituds i ens vomita aire fred cap a casa nostra.

Carles Nerín.